Plànol parcel•lari, 1929. Servei del Plànol de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona
Elaborat per Mercè Tatjer a partir de: Pons i Freixa, Francisco; Martino, José María. «Los Aduares de Barcelona, estudio de su constitución, extensión y características», ponència de 1922
Barracòpolis
Creixement del barraquisme i impotència per aturar-lo
Dictadura de primo de rivera, II república i guerra civil
La posició de l’Ajuntament es caracteritzà per la impotència i la manca
de resultats a l’hora de solucionar el fenomen del barraquisme.
El 1923, al setmanari Justícia Social, Emili Mira, encunyava el terme barracòpolis:
«A Barracòpolis es desconeixen les comunes i gairebé l’aigua.
Els malalts abundants conviuen, sovint en un mateix jaç, amb els seus familiars.
Espais incapaços per un sol home, serveixen de vegades per set o vuit i àdhuc dotze.
Gent vestida de pedaços, sovint quasi nua. Cares pàl·lides i demacrades»
En el marc de la segona Ley de Casas Baratas (1921), l’Ajuntament creà el
Patronato Municipal de la Habitación de Barcelona que encarregà al Fomento
de la Vivienda Popular S.A. quatre grups de cases barates destinats a reallotjar
part dels barraquistes del recinte de l’Exposició Universal de 1929.
Les mesures proposades durant la República, com la Casa Bloc, el
sanejament de Ciutat Vella i dels nuclis de barraques, així com la
municipalització de la propietat urbana el 1937, gairebé no van arribar
a posar-se en pràctica per l’esclat de la Guerra Civil.
