El primer barraquisme. Anys vint i trenta
Una llarga tradició d’infrahabitatge:
1914 / 1.200 barraques
1922 / 3.860 barraques
1929/6.000 barraques
La Barcelona industrial havia atret grans quantitats
de treballadors durant el primer terç del segle XX.
L’escassa atenció al problema de l’habitatge, la manca
de recursos públics, la minsa industrialització del
sector de la construcció i la congelació de rendes, que
provocà un menor interès dels propietaris per llogar
els habitatges, agreujaren la manca
d’habitatge popular.
Tot això provocà un augment dels rellogats i
el creixement dels barris de barraques que es
triplicaren entre 1914 i 1922, de prop de 1.200
a ser-ne 3.600.
Les autoritats municipals només actuaven quan
calia eradicar de certs nuclis, com succeí amb les
barraques al voltant del recinte de l’Exposició
Internacional de 1929. Però el problema era
estructural i el barraquisme es reproduïa en altres
parts de la ciutat. Quan l’Exposició obrí les portes,
ja hi havia prop de 6.000 barraques a Barcelona.
|
