Barraquisme en temps de repressió i racionament
Servicio de erradicación del barraquismo Desatenció de l’ajuntament franquista i iniciatives de l’església
El 1949 es creà el Servicio de Erradicación del Barraquismo i l’Ajuntament mirà de frenar l’extensió del barraquisme mitjançant el cens de barraques, el control i la repressió de noves construccions i els intents perquè els immigrants "il•legals" retornessin als seus llocs d’origen. El 1953 s’instaurà el Centro de Clasificación de Indigentes al Palau de les Missions de Montjuïc, destí de molts immigrants i de molts barraquistes desallotjats.
La celebració del XXXV Congrés Eucarístic va moure els barraquistes a barris precaris i distants com la Verneda i Can Clos, dos barris deprimits fins avui mateix. La repressió política havia deixat l’Església com a única institució amb veu pública sobre el barraquisme. Amb un caràcter paternalista, es duien a terme accions d’assistència social. Salut i escola foren els serveis que s’intentà suplir.
|
