El sorgiment d’un fràgil teixit social
Barris amb identitat pròpia: estretes relacions de veïnatge i solidaritat
Lluita per la millora de les condicions de vida
Després de l’extrema precarietat dels anys de la postguerra i el racionament,
algunes de les concentracions de barraques es convertiren en veritables
barris amb identitat pròpia i amb una història diferenciada. La lluita per viure
dignament en barris mancats de serveis i infraestructures bàsiques i l’ús del
carrer com extensió de l’habitatge van constituir estretes relacions de veïnatge.
La vida dels seus habitants va transcórrer entre la solidaritat i les tensions a
l’interior d’uns barris que eren ignorats per la resta de la ciutat.
S’hi bastiren xarxes polítiques de lluita per millorar les condicions de vida i per
un futur no barraquista, en els quals tingueren un paper important els assistents
socials i les organitzacions en contacte amb els barraquistes. El risc que el
reallotjament pogués comportar la dissolució de relacions humanes valuoses
fou també tema de debat, tant entre barraquistes com en diferents àmbits
professionals.
|
