Els darrers nuclis de barraques
Les accions de l’ajuntament democràtic
Primeres jornades catalanes sobre població gitana
Eradicació de les barraques i fi del barraquisme
L’any 1980, amb l’Ajuntament democràtic, es creà la Comissió Gestora per
l’Eradicació del Barraquisme. A partir d’aquí, els programes d’eradicació
inclogueren projectes d’inserció social abans dels reallotjaments definitius en
polígons. Per problemes de concepció, coordinació i per manca de recursos
resultaren poc efectius.
Malgrat la nova perspectiva, no es van poder evitar que la venda de drogues i la
petita delinqüencia creesin problemes de convivència amb els veïnats proprers
i contribuïssin a una estigmatització genèrica i amb tocs racistes de tots els
seus habitats. A excepció del nucli del Carmel, que aprofità el moment de canvi
polític per fer sentir les seves reivindicacions i aconseguir millores, la resta
eren nuclis sense consistència interna i cap capacitat per negociar el seu futur.
El 1981 se celebren les Primeres Jornades Catalanes sobre Població Gitana amb
propostes d’actuació per als nuclis barraquistes encara dempeus i per als barris
de reallotjament. El barraquisme prenia tot un altre caire: el mer reallotjament
no garantia pas una major incorporació a la ciutat.
El cens del 1982 comptabilitzava 1.108 barraques i el juliol de 1989, abans
de la celebració dels Joscs Olímpics, l’Ajuntament de Barcelona declarava
oficialment l’eradicació definitiva de les barraques i la fi del barraquisme, tot i
que amb posterioritat han aparegut petits nuclis amb un caràcter més efímer.
|
